Endodòncia

És l’extracció de la polpa dental, després s’omple el conducte amb un material sintètic que es quedarà allà per sempre i permetrà el segellat definitiu.

S’indica un tractament de conducte en casos d’afectació del nervi dentari o infeccions de la polpa. Aquestes afeccions poden causar dolor o no. La causa sol ser la càries, però també pot ser un trauma o una fractura. A vegades es fa una endodòncia per necessitats protèsiques per poder utilitzar una dent i que aquesta no faci mal.

Una dent que necessita una endodòncia generalment ja està debilitat. Ja sigui per càries, fractures o restauracions (empastaments) antigues que estan defectuoses. A més a més, l’endodoncista, per aconseguir un accés a la polpa de la dent ha de fer desgasts dentaris. L’important en aquests casos és reconstruir correctament la dent, bé sigui amb pastes, empastaments, incrustacions o corones totals, cobrint i protegint totalment les estructures afeblides.

No. Una endodòncia té com a finalitat netejar les restes de polpa de la dent i segellar el conducte.
El procés de tinció de la dent es deu a la sang de la polpa dentària, que per mitjà de la degradació de l’hemoglobina va produint productes que tenyeixen la dent de marró. Si el tractament està correctament realitzat, no es produeixen tincions ni per la polpa ni pels materials d’obturació.

Les dents i els queixals no tenen un conducte únic, sinó un principal i moltes ramificacions. El tractament es realitza en el conducte o conductes principals. A vegades hi ha conductes secundaris amb nervi o ramificacions del conducte principal que són impossibles de netejar exhaustivament. Aquestes zones es poden infectar amb bacteris o provocar infecció i dolor.

En rares ocasions no s’aconsegueix un segellat del conducte i les seves ramificacions i els bacteris colonitzen aquestes zones i les reinfecten. En aquests casos s’ha de tornar a endodonciar la peça dentària. Si el problema persisteix i no és possible netejar el sistema de conductes la dent ha de ser extreta.