És la branca de l’odontologia que s’ocupa del diagnòstic i tractament quirúrgic de les malalties, lesions i deformitats de la regió oral i maxil·lofacial.
Les extraccions de peces dentàries es realitzen només en cas de necessitat. Quan hi ha una destrucció dentària enorme i ja no és possible reconstruir o quan es pateix una malaltia periodontal avançada. Es realitza cirurgia oral per a l’extracció dels queixals del seny, extracció de dents inclosos (dins de l’os que no poden sortir), presa de biòpsies, correcció de frenets, elevació de si maxil·lar, augment de corona clínica, extracció per ortodòncia…
És l’acte quirúrgic d’extreure una peça dentària.
Aquest tractament s’indica en casos de necessitat, ja sigui per ortodòncia o en últim cas en peces amb gran destrucció dentària, on ja no és possible rehabilitar.
És un procediment quirúrgic que permet extreure peces dentàries que es troben dins dels ossos maxil·lars sense la possibilitat de erupcionar.
El si maxil·lar és un espai pneumàtic ple d’aire dins de l’os maxil·lar. En cas que falti os per poder col·locar implants, el si maxil·lar s’ha d’omplir d’os per allotjar en aquest espai l’arrel artificial que és l’implant.
En casos de lesions sospitoses s’ha de realitzar aquest procediment quirúrgic que consisteix en l’extracció o extirpació d’una petita mostra de teixit viu perquè sigui examinada després al laboratori per buscar signes de dany o malaltia.
Aquesta cirurgia s’indica quan la destrucció dentària de la dent està molt a prop de l’os. En aquests casos no es pot reconstruir la dent sense provocar inflamació i dolor a la geniva. El procediment consisteix a separar la lesió dentària de l’os i la geniva i així es permet la reconstrucció de la dent amb els marges lluny dels teixits sans. És indicat, principalment, en casos de rehabilitació de peces dentàries amb corones o incrustacions.